MANIFEST
Aquest manifest neix amb la voluntat de donar a conèixer a la ciutadania i als polítics quines són les exigències que com a santfeliuencs i santfeliuenques creiem necessàries per iniciar un nou període legislatiu.
El conjunt d’entitats sotasignats no demanem el vot per a cap candidatura concreta, ja que formem part del teixit social del municipi i, per tant, restem al marge de cap vinculació política.
No obstant, creiem que és necessari un nou full de ruta en la gestió del govern municipal, independentment del color que governi, basat en l’ètica, la transparència, la participació i la informació ciutadana.
Els darrers anys, les polítiques dutes a terme a Sant Feliu han originat un seguit d’esdeveniments amb gran transcendència pública. Diverses entitats s’han declarat obertament en contra de la gestió social, mediambiental i econòmica que s’ha imposat des del consistori.
L’equip de govern no ha sabut gestionar temes que afecten en gran mesura la ciutat i que generen malestar a la ciutadania.
En l’àmbit mediambiental i urbanístic, han impulsat un pla especulatiu basat en els interessos d’un conegut promotor privat condemnat per corrupció.
Tot i les 1.500 al·legacions presentades en contra del pla de modificació del PGM, la denúncia a la Unió Europea per l’afectació de zones protegides que estan sota la seva competència i les mancances dels informes que reclamava el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, l’Ajuntament el va aprovar provisionalment al ple del 23 de febrer del passat any, i, quan passin les properes eleccions municipals, l’actual govern municipal, si repeteix en la direcció de la ciutat, té la intenció de tornar a presentar el projecte a la Generalitat per obtenir-ne l’aprovació definitiva.
Cal, doncs, evitar que el nou govern impulsi el projecte novament després d’haver estat retornat pel Departament Territorial i d’Urbanisme. Aquest fet significaria la requalificació il·legal de zones verdes i l’afectació de la integritat del parc natural de Collserola.
Sense deixar encara l’àmbit mediambiental, la plataforma AireNet va aconseguir reunir 4.000 signatures i més de 350 al·legacions per aturar la incineració de residus a la Sanson. Malgrat això, l’actual govern municipal va mirar cap a un altre costat i no va tenir en compte allò que la ciutadania demanava.
Pel que fa a l’àmbit urbanístic, s’ha promogut un pla de soterrament de les vies que significarà la construcció de torres de 14 plantes a la ciutat, fet que suposarà la desaparició de l’edifici de l’estació de tren, un dels més antics de l’Estat. A més a més, innecessàriament, es vol que una part del cost del soterrament l’assumeixi Sant Feliu, essent una operació urbanística desproporcionada.
Quant als serveis públics, cal dir que la recollida de residus, la neteja viària i la jardineria han estat completament deficitaris. En els darrers anys, els costos en despesa pública s’han incrementat de manera notòria i la qualitat dels serveis ha disminuït.
D’altra banda, des del govern municipal s’ha impulsat una nova ordenança de civisme, aprovada sense tenir en compte l’opinió pública. Aquesta afecta directament la llibertat d’expressió i pretén fer invisibles els moviments socials de la ciutat.
A més a més, l’alcalde va vetar la moció presentada per la Plataforma Sant Feliu Decideix, aprovada al ple del 25 de maig de l’any passat. La moció va ser aprovada per 11 vots a favor i 10 en contra; malgrat això, l’alcalde va manifestar l’oposició a la consulta sobiranista i no va facilitar cap espai ni infraestructura, duent a terme així un acte plenament dictatorial, impedint allò que democràticament s’havia decidit.
El govern municipal va qualificar de «molt interessant» el trasllat de l’escola d’adults als afores de la ciutat. Aquest fet suposa un problema d’accessibilitat per a les persones grans que acudeixen al centre. La decisió de trasllat va ser presa a l’esquena de les persones afectades i el paper de l’administració va quedar lluny de vetllar perquè les persones puguin exercir el dret a l’educació.
Per tant, el govern municipal ha creat un dèficit de participació ciutadana i ha deixat de banda els interessos dels ciutadans i ciutadanes per només tenir en consideració els seus.
Així doncs, exigim:
Transparència i claredat en la informació ciutadana. El butlletí municipal ha de convocar amb antelació suficient les convocatòries de comissions de seguiment i els terminis per presentar al·legacions a determinats projectes.
La creació de mecanismes de participació que permetin tenir en compte les queixes i posicionaments de les entitats locals que s'oposen a alguns dels projectes que planteja l'administració. El perjudicis temporals d'endarreriment dels projectes que aquest fet pugui provocar entenem que aniran en benefici d'una millora substancial dels projectes mateixos i d’una millora també de la participació ciutadana, pel fet que els seus criteris seran escoltats.
El plantejament de ciutat, dins el qual les requalificacions urbanístiques juguen un paper important, s'ha de consensuar amb la ciutadania. Cal generar un debat públic sobre el Sant Feliu que volem l'any 2015, en què es tingui en compte la possibilitat de referendar les decisions preses entre tots els ciutadans i ciutadanes empadronats més grans de 16 anys.
dijous, 19 de maig del 2011
dimecres, 18 de maig del 2011
Aire Net per Sant Feliu de Llobregat
RECORDEU AQUESTES IMATGES ?
DONCS HI HAN ALGUNES PERSONES QUE ENS VOLEN FER DESAPAREIXER DE LA HISTORIA DE LES REIVINDICACIONS CIUTADANES DELS DARRERS ULTIMS ANYS.
CONTINUAREM DEFENSANT LA QUALITAT DEL AIRE DELS CIUTADANS I CIUTADANES DE SANT FELIU.
DONCS HI HAN ALGUNES PERSONES QUE ENS VOLEN FER DESAPAREIXER DE LA HISTORIA DE LES REIVINDICACIONS CIUTADANES DELS DARRERS ULTIMS ANYS.
CONTINUAREM DEFENSANT LA QUALITAT DEL AIRE DELS CIUTADANS I CIUTADANES DE SANT FELIU.
dijous, 5 de maig del 2011
diumenge, 13 de març del 2011
dijous, 13 de gener del 2011
CONTAMINACIÓ PER NÍQUEL
Durant el ple extraordinari d’investidura de l’alcaldessa Lourdes Borrell, Carles Soriano (ERC) va denunciar que en els darrers anys “s’han viscut episodis de contaminació per níquel a la ciutat que han estat ocultats pel govern de la ciutat”. A més, el polític republicà també ha criticat, en declaracions fetes a fetasantfeliu.cat, la “passivitat de l’equip de govern davant aquests episodis de níquel”.
El regidor de Medi Ambient de Sant Feliu, Joan Grisó, en declaracions fetes a fetasantfeliu.cat, ha indicat que “aquest tema és competència de la Generalitat” i que “la Generalitat ha requerit a les empreses la reducció de les emissions”. Grisó ha reconegut que al llarg de l’any 2008 “es va superar durant molts dies el límit d’emissions” i ha volgut deixar clar que “la cimentera no està relacionada amb aquest tema”. El regidor també ha indicat que durant l’any 2009 “es van reduir les emissions, tot i que en casos puntuals, durant certs dies, l’activitat va fer que se superessin les emissions”. Pel que fa a l’any 2010, Joan Grisó diu que l’Ajuntament “està esperant l’informe”.
Un nou filtre
El regidor de Medi Ambient ha manifestat que durant l’any 2009 es va instal·lar un nou filtre de PM10 a l’escola Martí Dot i que es va recuperar l’estació de mesures que estava col·locada a l’edifici de la policia, la qual s’havia trencat durant les ventades de l’any 2008.
Davant la pregunta de què si les emissions de níquel són perilloses per la salut de les persones, Joan Grisó ha dit que “no”.L’informe de Medi Ambient de l’any 2008 no identifica les empreses que són responsables de les emissions de níquel. Les fonts consultades per fetasantfeliu.cat tampoc ens han esclarit aquesta qüestió
+ info :
http://www.fetasantfeliu.cat/noticia/3437/dos-focus-demissio-de-niquel-a-sant-feliu#comentaris
http://perso.wanadoo.es/fronton/Informe%20megtes%20de%20la%20Fe.htm
El regidor de Medi Ambient de Sant Feliu, Joan Grisó, en declaracions fetes a fetasantfeliu.cat, ha indicat que “aquest tema és competència de la Generalitat” i que “la Generalitat ha requerit a les empreses la reducció de les emissions”. Grisó ha reconegut que al llarg de l’any 2008 “es va superar durant molts dies el límit d’emissions” i ha volgut deixar clar que “la cimentera no està relacionada amb aquest tema”. El regidor també ha indicat que durant l’any 2009 “es van reduir les emissions, tot i que en casos puntuals, durant certs dies, l’activitat va fer que se superessin les emissions”. Pel que fa a l’any 2010, Joan Grisó diu que l’Ajuntament “està esperant l’informe”.
Un nou filtre
El regidor de Medi Ambient ha manifestat que durant l’any 2009 es va instal·lar un nou filtre de PM10 a l’escola Martí Dot i que es va recuperar l’estació de mesures que estava col·locada a l’edifici de la policia, la qual s’havia trencat durant les ventades de l’any 2008.
Davant la pregunta de què si les emissions de níquel són perilloses per la salut de les persones, Joan Grisó ha dit que “no”.L’informe de Medi Ambient de l’any 2008 no identifica les empreses que són responsables de les emissions de níquel. Les fonts consultades per fetasantfeliu.cat tampoc ens han esclarit aquesta qüestió
+ info :
http://www.fetasantfeliu.cat/noticia/3437/dos-focus-demissio-de-niquel-a-sant-feliu#comentaris
http://perso.wanadoo.es/fronton/Informe%20megtes%20de%20la%20Fe.htm
dijous, 9 de desembre del 2010
CARTA OBERTA AL NOU GOVERN DE LA GENERALITAT
CARTA OBERTA AL NOU GOVERN DE LA GENERALITAT DE
CATALUNYA: AMB ELS RESIDUS NO CREMEM LA NAU!
Les entitats ecologistes i col·lectius i plataformes ciutadanes que signem aquesta carta, amb motiu del Dia d’Acció Global contra la incineració de residus que convoca l’organització Aliança Internacional per les Alternatives a la incineració (GAIA) i en el context de la celebració de la conferència de Cancun sobre canvi climàtic, emplacem al nou govern de la Generalitat,
sortint de les darreres eleccions del 28 de novembre, a no promoure nous projectes per a incinerar residus i abordar un calendari realista per anar tancant les existents, aplicar estrictament la prioritat dels tres primers nivells de la Jerarquia ecològica dels residus (la prevenció, la reutilització i el reciclatge segons marca la normativa comunitària) i com a
model l’adopció l’estratègia internacional de gestió preventiva i recuperadora dels residus “Residu Zero”
- A les incineradores: els programes de gestió de residus municipals i industrials de la Generalitat de Catalunya, així com d’altres territorials com el Programa Metropolità de gestió de residus municipals PMGRM 2009 – 2016, es fonamenten en els tractaments finalistes pel rebuig, basats en la incineració sota l’eufemisme de la seva “valorització energètica”. Està demostrat que aquests sistemes són els menys eficients tant econòmicament com per l’aprofitament dels recursos, i són causa d’importants impactes ambientals i per la salut de les persones. A més la incineració és incompatible amb la necessària reducció dels residus ja que es sustenta en mantenir la seva capacitat i “input” de residus a cremar No és defensable per tant que un model de gestió de residus sigui sostenible si es fonamenta en aquests sistemes.
- A les fabriques de ciment: els compromisos en la lluita contra el canvi climàtic, pels sectors industrials intensius en emissions de gasos d’efecte hivernacle que han de reduir les seves emissions, no han de fer passar “pa per formatge” amb subterfugis com la substitució de combustibles fòssils per Combustibles Derivats de Residus (CDR), si això ha de comportar riscos per la salut de la ciutadania i els/les treballadors/es degut a l’augment important de les emissions de partícules i gasos contaminants. En aquest sentit cal tenir en compte que la Comissió Europea ha denunciat a l’estat espanyol davant del Tribunal de Justícia de la UE per la superació dels límits establerts per partícules en suspensió (PM10) a l’ambient atmosfèric (a l’àrea metropolitana de Barcelona, zones del Baix Llobregat i el Penedès – Garraf se superen
aquests límits, amb els subsegüents impactes per a la salut de les persones en forma de patologies com malalties respiratòries, cardiovasculars, càncer o mort prematura). Convertir les fàbriques de ciment en incineradores no és una política sostenible en la lluita contra el
canvi climàtic i és una irresponsabilitat política.
- A plantes tèrmiques per generar energia o aigua calenta: la proliferació de projectes d’instal·lacions industrials per a la generació d’energia a partir de la combustió de biomassa que s’està produint actualment és una font de preocupació per nombrosos sectors de la població d’arreu, donat que en molts casos existeix el risc que esdevinguin plantes incineradores de residus industrials encobertes. Tot i que l’ús de biomassa d’origen agroforestal en petites plantes i amb uns requeriments importants, pot ser defensable com una alternativa viable des d’un punt de vista de l’ús de fonts d’energies renovables, no és acceptable que aquestes esdevinguin incineradores de residus de la indústria de la fusta, fangs de depuradores, plàstics o altres tipus de residus que eufemísticament puguin ser anomenades “biomassa”, amb els riscos ambientals associats a les emissions que es poden produir i el grau d’eficiència energètica que puguin assolir.
Per tot això considerem que la gestió sostenible dels recursos i els residus, les fonts d’energia renovables i sostenibles, i les polítiques de lluita contra el canvi climàtic amb estricte respecte al medi ambient i la salut de les persones han de passar per:
• Un canvi sistèmic en la gestió de materials basat en aspectes d’eficiència en l’ús de recursos, energia i prevenció en la generació de residus, seguint una estratègia de política integrada del producte (PIP) o d’ecologia industrial. Estratègia que progressivament va agafant més volada a nivell internacional: l’estratègia residu zero.
• Polítiques actives i avançades en els tractaments recuperadors de materials basats en esquemes intensius de reducció i separació en origen dels residus i tecnologies de tractament que garanteixin la màxima valorització material i el mínim tractament finalista en abocament.
• Descartar la incineració com a sistema de tractament de residus: descartar la construcció de noves incineradores, cremar residus com a substitució de combustibles i adoptar un calendari de tancament progressiu de les existents.
• Aplicar realment el principi comunitari de “Responsabilitat ampliada del productor” i el desenvolupament d’una fiscalitat ambiental en residus que sigui realment dissuasòria de la generació de residus i de la producció de rebuig
• Campanyes d’educació ambiental i participació ciutadana orientades a veritables canvis d’hàbits fugint d’objectius propagandístics i buits de contingut.
Així, emplacem al nou govern a afrontar aquests aspectes de forma valenta i decidida, donat el moment decisiu en el que ens trobem davant de problemes com el col·lapse del sistema de gestió de residus actual i el repte de frenar el canvi climàtic, amb l’assoliment de models de desenvolupament veritablement sostenibles tant des del punt de vista ambiental, econòmic, i
social.
Catalunya, 1 de desembre de 2010
CEPA – Ecologistes de Catalunya Federació Ecologistes de Catalunya Plataforma Cívica per a la Reducció dels Residus Plataforma antiincineració de Montcada i Reixac AVV Can Sant Joan – Montcada i Reixac AVV Clot – Camp de l’Arpa – Barcelona Plataforma antiincineradora del Congost Plataforma -Aire Net Sant Feliu de Llobregat
CATALUNYA: AMB ELS RESIDUS NO CREMEM LA NAU!
Les entitats ecologistes i col·lectius i plataformes ciutadanes que signem aquesta carta, amb motiu del Dia d’Acció Global contra la incineració de residus que convoca l’organització Aliança Internacional per les Alternatives a la incineració (GAIA) i en el context de la celebració de la conferència de Cancun sobre canvi climàtic, emplacem al nou govern de la Generalitat,
sortint de les darreres eleccions del 28 de novembre, a no promoure nous projectes per a incinerar residus i abordar un calendari realista per anar tancant les existents, aplicar estrictament la prioritat dels tres primers nivells de la Jerarquia ecològica dels residus (la prevenció, la reutilització i el reciclatge segons marca la normativa comunitària) i com a
model l’adopció l’estratègia internacional de gestió preventiva i recuperadora dels residus “Residu Zero”
- A les incineradores: els programes de gestió de residus municipals i industrials de la Generalitat de Catalunya, així com d’altres territorials com el Programa Metropolità de gestió de residus municipals PMGRM 2009 – 2016, es fonamenten en els tractaments finalistes pel rebuig, basats en la incineració sota l’eufemisme de la seva “valorització energètica”. Està demostrat que aquests sistemes són els menys eficients tant econòmicament com per l’aprofitament dels recursos, i són causa d’importants impactes ambientals i per la salut de les persones. A més la incineració és incompatible amb la necessària reducció dels residus ja que es sustenta en mantenir la seva capacitat i “input” de residus a cremar No és defensable per tant que un model de gestió de residus sigui sostenible si es fonamenta en aquests sistemes.
- A les fabriques de ciment: els compromisos en la lluita contra el canvi climàtic, pels sectors industrials intensius en emissions de gasos d’efecte hivernacle que han de reduir les seves emissions, no han de fer passar “pa per formatge” amb subterfugis com la substitució de combustibles fòssils per Combustibles Derivats de Residus (CDR), si això ha de comportar riscos per la salut de la ciutadania i els/les treballadors/es degut a l’augment important de les emissions de partícules i gasos contaminants. En aquest sentit cal tenir en compte que la Comissió Europea ha denunciat a l’estat espanyol davant del Tribunal de Justícia de la UE per la superació dels límits establerts per partícules en suspensió (PM10) a l’ambient atmosfèric (a l’àrea metropolitana de Barcelona, zones del Baix Llobregat i el Penedès – Garraf se superen
aquests límits, amb els subsegüents impactes per a la salut de les persones en forma de patologies com malalties respiratòries, cardiovasculars, càncer o mort prematura). Convertir les fàbriques de ciment en incineradores no és una política sostenible en la lluita contra el
canvi climàtic i és una irresponsabilitat política.
- A plantes tèrmiques per generar energia o aigua calenta: la proliferació de projectes d’instal·lacions industrials per a la generació d’energia a partir de la combustió de biomassa que s’està produint actualment és una font de preocupació per nombrosos sectors de la població d’arreu, donat que en molts casos existeix el risc que esdevinguin plantes incineradores de residus industrials encobertes. Tot i que l’ús de biomassa d’origen agroforestal en petites plantes i amb uns requeriments importants, pot ser defensable com una alternativa viable des d’un punt de vista de l’ús de fonts d’energies renovables, no és acceptable que aquestes esdevinguin incineradores de residus de la indústria de la fusta, fangs de depuradores, plàstics o altres tipus de residus que eufemísticament puguin ser anomenades “biomassa”, amb els riscos ambientals associats a les emissions que es poden produir i el grau d’eficiència energètica que puguin assolir.
Per tot això considerem que la gestió sostenible dels recursos i els residus, les fonts d’energia renovables i sostenibles, i les polítiques de lluita contra el canvi climàtic amb estricte respecte al medi ambient i la salut de les persones han de passar per:
• Un canvi sistèmic en la gestió de materials basat en aspectes d’eficiència en l’ús de recursos, energia i prevenció en la generació de residus, seguint una estratègia de política integrada del producte (PIP) o d’ecologia industrial. Estratègia que progressivament va agafant més volada a nivell internacional: l’estratègia residu zero.
• Polítiques actives i avançades en els tractaments recuperadors de materials basats en esquemes intensius de reducció i separació en origen dels residus i tecnologies de tractament que garanteixin la màxima valorització material i el mínim tractament finalista en abocament.
• Descartar la incineració com a sistema de tractament de residus: descartar la construcció de noves incineradores, cremar residus com a substitució de combustibles i adoptar un calendari de tancament progressiu de les existents.
• Aplicar realment el principi comunitari de “Responsabilitat ampliada del productor” i el desenvolupament d’una fiscalitat ambiental en residus que sigui realment dissuasòria de la generació de residus i de la producció de rebuig
• Campanyes d’educació ambiental i participació ciutadana orientades a veritables canvis d’hàbits fugint d’objectius propagandístics i buits de contingut.
Així, emplacem al nou govern a afrontar aquests aspectes de forma valenta i decidida, donat el moment decisiu en el que ens trobem davant de problemes com el col·lapse del sistema de gestió de residus actual i el repte de frenar el canvi climàtic, amb l’assoliment de models de desenvolupament veritablement sostenibles tant des del punt de vista ambiental, econòmic, i
social.
Catalunya, 1 de desembre de 2010
CEPA – Ecologistes de Catalunya Federació Ecologistes de Catalunya Plataforma Cívica per a la Reducció dels Residus Plataforma antiincineració de Montcada i Reixac AVV Can Sant Joan – Montcada i Reixac AVV Clot – Camp de l’Arpa – Barcelona Plataforma antiincineradora del Congost Plataforma -Aire Net Sant Feliu de Llobregat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
