XERRADA DR. FERRIS A CERDANYOLA

Un especialista mèdic confirma que els abocadors de Cerdanyola suposen un risc per a la salut

L’oncòleg infantil de l’Hospital de la Universitari de València, Josep Ferris, va assegurar en una xerrada celebrada dissabte que “hi ha evidències científiques que indiquen que les substàncies contaminants provinents d’abocaments incontrolats suposen una afectació per a la salut de les persones”. L'acte en què va participar el doctor valencià estava convocat per la Plataforma Cerdanyola sense abocadors per informar sobre els perills dels abocadors tòxics localitzats en aquesta població del Vallès. Aquesta xerrada va ser suspesa el 6 de juny passat per al prohibició de la Junta Electoral, a causa de les pressions del govern de Cerdanyola (IC-V i CiU), que han apostat pels interessos lucratius que amaguen l'explotació dels abocadors i els projectes urbanístics sobre les zones d'antics abocadors, ara sòl requalificat com habitable tot i el perill per a la salut i per a la seguretat urbanística.

En paraules de l'especialista mèdic Josep Ferris, a l’abocador de Can Planas de Cerdanyola (sobre el qual es pretén construir edificis del projecte del Centre Direccional) hi ha un bon nombre important de substàncies perilloses que suposen un risc greu per a la salut com ara mercuri, crom, arsènic, alumini i un llarg llistat de tòxics. Per aquest motiu va encoratjar la ciutadania perquè reclamés als representants polítics una solució definitiva per al problema.

L’especialista mèdic en càncers infantils, que basa el seu treball des de la prevenció, va explicar durant l'acte que la incidència de malalties en les persones es deuen en un 95% a factors externs o medi ambientals i només en un 5% a factors constitucionals. Ferris va alertar de la perillositat de l’abocador de Can Planas, atès les conclusions de l’estudi d’IDOM, i va indica que n’hi ha “multitud de contaminants perillosos per a la salut de les persones i no hi ha cap mínim de seguretat avui dia per a la població infantil”.

Ferris va explicar com els reptes de la medicina al segle XXI seran "abordar la connexió entre salut i medi ambient", una política de prevenció que actualment no es compleix a causa dels forts interessos econòmics de la industria contaminant, però també de la farmacèutica. L’oncòleg infantil remarca la importància d’investigar les causes de les malalties per, d’aquesta manera, "evitar-les i que no apareguin". En aquest sentit va exposar com a paradigma el cas del tabaquisme i les greus malalties que provoca, que no s'aborda seriosament a causa de la pressió política i econòmica de la industria tabacalera. L'oncòleg també va denunciar la responsabilitat dels governants, ja que "el 99% del pressupost sanitari al país es dedica al diagnòstic i al tractament de les malalties i només l’1% a la investigació", fet que perpetua la reproducció de les malalties.


L’origen de l'abocador de Can Planas i la seva situació actual va precedir la conferència de l’oncòleg valencià, en una intervenció a càrrec d’Òscar Pérez, del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), que va afirmar que Cerdanyola no només era terra d’abocadors durant dècades, sinó que ho continua sent ara amb l’argilera Elena i altres explotacions d'aquestes característiques. En aquest sentit, va assegurar que en aquest abocador també hi ha “residus barrejats i de diferents tipologies, tot i que els més perillosos són els industrials”. Segons els darrers estudis realitzats sobre aquest abocador les conclusions de les anàlisis de les mostres preses indiquen que “se superen els nivells de referència de toxicitat establerta per l’Agència de Residus de Catalunya i els nivells de risc acceptable per a usos urbanístics: tant residencials, comercials o d’equipaments”.

Per al representant del CEPA la solució institucional adoptada per a la remediació de Can Planas “és provisional i no definitiva” i “està consolidant la situació de risc perquè no garanteix al 100% la no afectació de les aigües subterrànies”. El militant ecologista va deixar clar que aquesta remediació només pretén fer un rentat de cara a la situació, de manera que la inversió econòmica sigui la mínima i aquesta intervenció no aturi les obres previstes del Centre Direccional.