dimecres, 29 d’abril del 2009

FOTOS DE LA CONCENTRACIÓ DE LA C.O.M.P. DEL DIA 28-4-09



Aquesta tarda a les 19,30 s´ha fet la primera de les concentracions convocades per a la Coordinadora d´Oposició a la Modificació al PGM ( COMP ).
Us anime´m a participar a les properes concentracions que es faran els dimarts dies 5 , 12 i 19 de maig a la Plaça de la Vila !!!!!
I el dia 26...........MANIFESTACIÓ !!!!!!!!!

dissabte, 25 d’abril del 2009

CAL EXIGIR AIRE NET


Ja fa ben bé cinc anys que els sectors ecologistes alerten de la voluntat i la necessitat que té tant la patronal cimentera com l’Estat de donar sortida als residus que totes i tots generem a través de les xemeneies de les cimenteres. Aquesta situació s’ha fet evident a municipis com Alcanar,Alacant, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Montcada o Sitges,on s’han presentat projectes per incinerar i, en alguns casos, ja s’ha començat a cremar.
Davant d’aquest fet cal analitzar en quina situació es troba la patronal cimentera i l’administració pública, que recentment ja compta amb el suport de la Unió Europea per donar aquest tractament a les escombraries. Segons l’associació de fabricants Oficemen, el consum de ciment haurà caigut un 18% al llarg del 2008. La crisi del totxo arrossega amb ella el seu fidel col·laborador, i la patronal ja fa temps que està prenent mesures. Una d’aquestes és la de portar a terme una conversió industrial encoberta que permeti continuar augmentant els beneficis en un context advers.
Actualment als Països Catalans hi ha un total d’onze cimenteres, de les quals sis es troben a l’àrea metropolitana de Barcelona. Cal remarcar, però, que les administracions autonòmiques catalanes són col·laboradores molt interessades, i no víctimes de pressions com determinats sectors volen fer creure. Els abocadors dels Països Catalans estan saturats i les grans infraestructures que s’han construït amb diners públics, com els Ecoparcs, funcionen només per compactar residus, sense tenir en compte la separació que fan fer als ciutadans. Un exemple clar és la denúncia que la Plataforma Vallès Net ha fet recentment. Segons aquesta entitat els residus sortints de l'Ecoparc- 2 són transportats en tràilers fruiters fins Alacant, on s’enterren en pedreres.
Tal i com han demostrat les incineradores, la crema de residus no solucionarà la problemàtica dels abocadors, sinó que l’empitjorarà. "Una empresa que tracti 200.000 tones anuals de residus produeix 6.000 tones d’altament tòxics anomenades cendres volants que han de ser emmagatzemades en dipòsits especials. També produeix 60.000 tones d’escòria. Depenent del seu contingut en substàncies contaminants, part d’aquesta escòria va als abocadors de residus municipals". Les plantes de ciment tenen un risc afegit, ja que el residu s’està fent servir com a combustible per produir ciment, això provoca que les substàncies tòxiques s’adhereixin al ciment, cosa que en modifica la composició i no assegura que sigui innòcua per la salut humana.
El problema d’origen és que cada persona genera de mitjana un quilo i mig de residus diàriament com a fruit d’una societat de consum que promou l’”usar i llençar” per tornar a comprar.
L’administració és incapaç, pel seu caràcter burgès, de prendre mesures fermes que afectin el capital privat i el model capitalista en què vivim. Cal doncs ser conscients que els governants, tinguin el color que tinguin, responen als interessos empresarials i no als dels ciutadans. Un exemple clar és el Conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar, que autoproclamant-se ecologista de debò, és el màxim responsable que actualment
les set cimenteres del Principat estiguin estudiant la incineració de residus amb el suport i el vistiplau de l’administració.
Al País Valencià segons la Fundació CEMA, que agrupa la patronal i els sindicats CCOO i UGT, actualment s’utilitzen un total de 79.000 tones de residus com combustibles alternatius.
Això es deu a la bona voluntat tant de l’actual conseller José Ramón García Antón, com la del seu
antecessor Fernando Modrego Caballero que va signar un conveni l’any 2001 on s’acordava la incineració de farines càrniques.
Actualment cal afegir la incineració d’olis, plàstics, llots de depuradors i pneumàtics. Seguint aquest exemple, l’any 2006 el Conseller del Principat Francesc Baltasar va signar un conveni entre l’agrupació de fabricants de ciment de Catalunya- Ciment Català i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de la qual és president. Segons aquest text, l’administració es compromet a entregar un mínim de 20.000 tones anuals de llots de depuradors per cremar a les cimenteres. En cas de no ser així l’ACA hauria de compensar econòmicament les cimenteres.
Com plantar-hi cara
Cal veure doncs que l’única via per poder fer front a aquestes problemàtiques és la mobilització ciutadana i la desobediència, així com un front comú en el qual s’integrin els ciutadans així com els treballadors de les empreses implicades.
Participació ciutadana
La participació ciutadana és important i sovint relativament fàcil de mobilitzar, ja que els riscos per la salut són evidents i sovint a les poblacions que compten amb aquest tipus d’indústria no venen de nou les molèsties del trànsit, sorolls, núvols de pols, etc. Si a això afegim la possibilitat d’estar respirant i menjant aliments contaminats amb metalls pesants, dioxines i furans, és evident que moltes entitats veïnals, AMPES i col·lectius de defensa del medi ambient poden treballar en un bloc comú contra la incineració de residus. La tasca que hem de desenvolupar, dins aquest front comú, és la participació activa aportant noves dinàmiques de lluita que complementin les mobilitzacions. És a dir, proposar accions de desobediència on participin aquests sectors, sovint més enquadrats en la quotidianitat de l’assistència al ple municipal o la manifestació.
Contemplar diverses formes de lluita evita institucionalitzar aquest front legalitzant-lo i restringint-lo a una entitat amb cos jurídic, ja que això a la llarga li pot fer perdre el seu caràcter assembleari i pot obligar renunciar accions. La desobediència és important no només per poder fer una denúncia pública de la incineració o de la manca de compromís institucional amb les reclamacions populars, sinó per mantenir viva la guspira de la confrontació amb la patronal i l’administració. L'administració sap bé com neutralitzar els moviments veïnals i en el cas de la incineració de residus a les cimenteres, la dinàmica que es repeteix arreu consisteix a crear Comissions de Seguiment. Aquests ens, amb finançament públic i de l’empresa interessada, compten amb una composició diversa segons els municipis i les administracions, però el seu objectiu és sempre el mateix: comptar amb la participació dels opositors.
D’aquesta manera es pot fer creure que hi ha una voluntat democràtica i de debat al darrera. Veritablement i com s’ha demostrat a molts municipis les comissions serveixen a dos propòsits: en un primer moment apaivagar el neguit social que generen les mobilitzacions, i a més llarg termini, desmobilitzar la gent organitzada que manté posicions contràries.
Els treballadors
A això cal afegir la necessitat de comptar amb el suport dels treballadors i les seves famílies. Aquesta és la tasca més difícil i complicada ja que tant la direcció de l’empresa com els sindicats CCOO i UGT han difós a tort i a dret
la creença que aquesta pràctica és innòcua pels treballadors i el que és més important, que si no s’aplica, l’única sortida que quedarà és el tancament de la fàbrica. És en aquest punt on se’ns planteja la dificultat més gran ja que la patronal no està disposada a deixar d’obtenir beneficis i en l’actual context de crisi, amb una indústria cimentera aturada per l’autrada del sector de la construcció, els treballadors poden ser receptius a un discurs que els enfronti a les entitats contràries a la incineració, passant a fer la feina bruta de la patronal.
Els companys de la COS (Coordinadora Obrera Sindical) d’Alcanar són un exemple de sindicalisme compromès ja que s’han oposat des d’un primer moment a la incineració de residus i tant sols van accedir a fer unes proves pilot amb restes de matèria orgànica provinent dels cultius arrossers. Cal, doncs, que els treballadors entenguin que ells també estan afectats , ja que estaran exposats diàriament a substàncies altament tòxiques de les quals encara avui se n’estan fent estudis. La seva situació laboral veritablement no depèn de la incineració, o no, de residus, sinó de la voluntat d’una corporació que s’ha enriquit emprant uns recursos naturals que no li pertanyien i que en qualsevol moment pot traslladar la producció a països amb unes millors perspectives de creixement econòmic, tal i com va passar anys enrere a l’estat espanyol.
Discurs i coordinació
S’entén doncs que la problemàtica té dues dimensions, una de caire econòmic i l’altre de caire ambiental. Pel que fa als diners, les cimenteres necessiten acomplir el compromis de Kyoto i reduir el consum de petroli. Això els pot aportar grans beneficis, ja que Kyoto cataloga les emissions de qualsevol producte considerat biomassa (com els pneumàtics, els llots de depuradora o les farines càrniques) com a emissions zero. Això suposa que de cara al protocol, encara que emeti el mateix volum de CO2 a l’atmosfera, cal restar les emissions corresponents a la biomassa i per tant de cara a la galeria es com si hagués reduït el CO2. Cal afegir que cada sector industrial té unes quotes d’emissió. Si una empresa sobrepassa les seves quotes ha de pagar una sanció econòmica, però si pel contrari no utilitza totes les seves quotes d’emissió, aquestes les pot vendre a una altre empresa o sector que les vulgui. És a dir, l’aire quedarà segmentat en parcel·les que es podran comprar i vendre sota les normes del lliure mercat.
Per una altre banda, l’administració no està disposada a prendre mesures fermes per solucionar la problemàtica dels residus, ja que el reciclatge té un cost molt elevat, la reutilització implica promoure un canvi de mentalitat i de lògica del consum en la ciutadania i, la principal de les tres erres, la reducció obligaria a l’administració a enfrontar-se a les grans corporacions, cosa que no està disposada a fer. L’administració tant sols assumeix canvispoc substancials i de cara a la galeria; sovint s’opta per la construcció de grans infraestructures finançades amb diners públics i gestionades per empreses com Fomento, Ferrovial o Dragados. Tres exemples d’empreses que han apostat per la gestió de residus municipals com un gran negoci amb unes bones expectatives de futur.
Des de l'Esquerra Independentista cal doncs articular un discurs que denunciï públicament els interessos empresarials que hi ha darrera del Protocol de Kyoto, així com la necessitat d’impulsar la reducció, la reutilització i el reciclatge dels residus que generem. Fent un esment especial en la reducció que és la pedra angular de les tres erres i el principal atac a la societat de consum. La reducció del consum és essencial per poder fer front, no només als residus, sinó a la crisi energètica que s’aproxima. És necessari entendre que la solució a la incineració de residus passa per l’atac a la societat de consum, ja que si no es canvia la mentalitat consumista, els residus continuaran augmentant i per tant es continuaran cercant mesures ràpides per solucionar-ho. També cal fer esment a la situació de complicitat que hi ha entre indústria cimentera i administració per dura a terme unes polítiques que poden comportar conseqüències tràgiques per la població i els treballadors de les fàbriques. A més és essencial connectar aquesta lluita amb entitats i col·lectius que lluiten arreu per unes polítiques ambientals compromeses i fermes.
Desenvolupar una tasca de coordinació ens vertebra com a país i ajuda a que d’altra gent assumeixi el marc del Països Catalans com un espai de trobada i de referència. En aquest sentit anualment s’impulsa la Trobada d'Entitat i Plataformes en Defensa del Territori dels Països Catalans. Un espai més encarat a la problemàtica de la incineració és la Plataforma Cívica per la Reducció dels Residus que actualment només es coordina dins el Principat.
La lluita és el camí cap a un treball digne i de qualitat, i per un aire net per a tots.
Eduard Giménez Fisa
Article publicat a la TANYADA.

dijous, 23 d’abril del 2009

ARBRES TALLATS !!







Aquest dimecres, Dia de la Terra , he fet aquestes fotografies. M´ha dolgut i molt que s´hagin tallat aquests arbres de la meva ciutat.
Us faig arribar una carta d´en Albert Sorribes Roig que va ser publicada a LA VANGUARDIA.
En la calle Francesc Mestres de Sant Feliu de Llobregat convivimos con 36 árboles (especie Melia azederach),que tienen 30 años aproximadamente y que gozan de una buena salud. Hasta hoy no se ha tenido que reparar ninguna acera a causa de las raíces de estos árboles. En verano nos proporcionan una excelente sombra y un ambiente fresco. En primavera florecen alegrándonos la vista con sus flores lilas y una agradable fragancia. Absorben una gran cantidad de CO y 2 sus finas hojas, verdes y delgadas, no han obstruido el alcantarillado hasta el día de hoy. Tenemos unos políticos iluminados que han propuesto dos proyectos para remodelar la calle. Uno consiste en cortar todos los actuales árboles y otro en cortar parte de ellos porque no son compatibles con las nuevas farolas, de ahí el calificativo de iluminados. ¿Por qué cortar más árboles estando estos sanos? Dentro de un tiempo el actual gobierno municipal probablemente ya no estará en el poder pero nosotros, nuestros hijos y nietos, seguiremos viviendo en esta calle sin los árboles.
Se han recogido hasta el momento 296 firmas en defensa de los árboles pero el gobierno municipal ha hecho caso omiso y sigue adelante con sus proyectos antinatura
.

dilluns, 20 d’abril del 2009

JUDICI PAZ DORADO : CULPABLE !!!!!!


Aquest diumenge s´ha fet a Viladecans el judici popular contra l´empresari PAZ DORADO.
Quatre acusacions van recaure sobre el polèmic promotor immobiliari viladecanenc Paz Dorado, quatre van ser les sentencies condemnatòries que el poble de Viladecans va sentenciar en el Judici Popular celebrat a la plaça Sant Joan de la localitat baixllobregatina.Sota l’acusació de Destrucció de l'entorn natural, malversació de diners públics,corrupció amb complicitat de la classe política. i finalment, desconsideració vers el patrimoni arquitectònic i cultural de Viladecans, el judici va transcórrer pacíficament tot i els crits al ordre a la plaça que el jutge-moderador va haver de demanar per controlar la indignació del mes de mig centenar de persones que omplien la plaça.Les proves eren irrefutables, ja que hi havia evidencies palpables de projectes i negociacions polítiques que projecten la destrucció dels ecosistemes en 15 poblacions diferents del territori català.A més, l’acusat va apropiar-se d’un milió tres-cents vuitanta mil euros sent president de la Confederació d'empresaris del Baix Llobregat. I a sobre, pel que sembla ha fet un pacte extrajudicial amb un jutge de l'Estat, la Generalitat i el Govern central, en el que tornant els diners apropiats eludia la seva responsabilitat penal i tot i ser condemnat a dos anys de presó, no hi ingressarà per no tenir antecedents. Aquests diners eren per a la formació dels treballadors i els ha tingut durant mes de 10 anys, fent-los servir per enriquir-se i tirar endavant els seus negocis, creant fins a mes de 20 societats limitades diferents.L’acusat ha estat comprant terrenys a la zona deltaica i a la zona forestal de Viladecans, fins i tot projectant un projecte urbanístic il·legal “Residencial Sant Ramon”, ja que està plantejat en una zona catalogada urbanísticament com a agrícola i forestal, evidenciant així que deu tenir, contactes i complicitat política en tots i cadascun dels seus projectes.Al poble de l’Albi (les Garrigues) Lleida va actuar de la següent manera:
Va Convèncer als polítics de torn.
Va Vendre fum a la població amb dibuixos de xalets i indústria.
Va Citar els propietaris dels terrenys en qüestió per separat.
Va Fer opcions de compra a preus ridículs al·legant un bé pel poble amb el suport dels polítics citats.
Va Redactar un nou pla urbanístic pel poble, beneficiant les zones que ells controlaran i perjudicant la resta.
Va Implicar els seus tècnics i empreses en la gestió urbanística i jurídica de l’Ajuntament.Va Amenaçar, a la gent que no vol vendre a baixos preus.
Va Pressionar a tots els organismes oficials per aprovar el POUM i els seus plans parcials i utilització dels polítics a nivell provincial i Cambra de Comerç per presentar la “gran inversió, indústries de recerca agroalimentària...”
Va Signar convenis amb entitats locals, utilitzant-les amb finalitats electorals: les que no van cobrar abans de les eleccions, no han cobrat el que se’ls va prometre.
Va Vendre molt fum durant les eleccions el partit que estava a govern i al seu costat, prometent fins hi tot que construirien una residència i un CAP amb els seus diners!!! (son 850 habitants).
Va Enviar factures a l’Ajuntament en concepte de participació dins del polígon. A ell no se’l va cobrar més de 10000€ per tràmits que va realitzar l’Ajuntament!!! Quina cara!
Finalment, El senyor Paz Dorado ha actuat amb desconsideració vers el patrimoni arquitectònic i cultural de Viladecans, com és la Masia de Cal Menut, considerada patrimoni històric, comprada pel senyor Paz Dorado l'any 2003. Segons una resolució del parlament de Catalunya està obligat a mantenir l'edifici en bon estat i, segons les investigacions que s'han dut a terme, la masia es troba en un estat deplorable, amb els sostres caiguts i l'aigua podrint l'estructura. Això demostra una greu desconsideració vers el que es considera patrimoni, i tot i ser incongruent que una masia d’interès popular estigui en mans privades, aquest senyor no ha invertit ni un Euro a reparar els desperfectes de l’abandó irresponsable de l'immoble. Tenim també antecedents al poble veí de Sant Feliu, on l'acusat , va comprar la sala d’espectacles IBERIA, amb el pur objectiu d’especular amb ell, cobrant un lloguer de 12.000 euros mensuals. I ara que necessita diners per fer front els seus deutes judicials, promovent una venda milionària del immoble, a l'ajuntament de Sant Feliu, per un valor de 2.700.000 euros, un valor molt per sobre del preu actual.Per tot plegat, el poble de Viladecans va condemnar la culpabilitat per tots el càrrecs per el que se’l acusava. És va fer publica la sentencia i es va anar a lliurar-la en persona a les portes de la Masia de Cal Menut.
Durant l´acte la gent de SALVEM OLIVERETES han repartit unes octavetes amb aquest text:
De que coneixem en Paz Dorado a Viladecans?:
Doncs és el propietari de la Masia de Can Menut a Viladecans (declarada patrimoni local que s?està deixant caure a trossos) per mitja d'una empresa del entremat de Global Inversiones Europeas, és el propietari del 31?67 % del terrenys forestals de la vessant viladecanenca de la muntanya de Sant Ramon, per mitja de tres de empreses relacionades amb ell, Construccions Sant Ramon Viladecans, Global Inversiones Europeas, i Immobiliaria Cal Simon S.l., On projecte un pla urbanístic il.legal per ser zona forestal.I és propietari de terrenys a la plana deltaica de Viladecans per mitjà de l?empresa Promotora de imagen y comunicacion. És el president de la patronal, Confederació d?empresaris del Baix Llobregat, que com heu llegit acaba de confessar la apropiació indeguda de mes de 1,2 milions d'euros de les subvencions europees per cursos de formació, i ha negociat tornar els cales desprès de mes de 8 anys per no anar a la presó...A més també ha deixat petjada a Cornellà, Sant Boi, Sant Feliu de Llobregat, Sant Esteve de Sesrovires, L´Albi, Sant Andreu de la Barca , Castelldans , Corbera i Palleja , al Pla del Penedès , a Almenar ( Lleida ) , Hostalets de Pierola , Sant Boi de Llobregat , Sant Fruitós del Bages , Sentmenat i a Sant Vicenç dels Horts.I com que ara a Catalunya , ja el coneixem , comença a actuar fora com és el cas de Fuente Ovejuna ( Córdoba ) , Murcia i a Sorvilan ( Granada ), i segur que en deixem algun de mes......

dissabte, 11 d’abril del 2009

NOU VIDEO MANI DIA 22 MARÇ


Font : Teleweb Rubí i Telemir Montcada

dilluns, 6 d’abril del 2009

ECOLOGISTES DE CATALUNYA ( EdC ) DIU NO

La Federació Ecologistes de Catalunya (EdC) manifesta, en un comunicat fet públic avui, la seva oposició als programes de gestió de residus municipals i industrials, i el pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals, aprovats per part de l’Agència de Residus de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge, « ja que continuen apostant majoritàriament pels tractaments finalistes (abocament i incineració) prioritàriament sobre el rebuig però deixant d’incidir de forma decidida en la prevenció i la recollida selectiva per resoldre la crisi dels residus a Catalunya».
Segons EdC el Programa de Gestió de Residus Municipals (PROGREMIC) no tracta d’assolir objectius ambiciosos de recuperació, sinó que prorroga els objectius no assolits del PROGREMIC anterior. Es limita a acomplir el marc normatiu, impulsant el model únic de separació en 5 fraccions dels residus municipals, sense valorar la recuperació dels materials ni estudiar un canvi de model que permeti superar la situació actual de mala gestió i mals resultats. Té com a únic objectiu augmentar l’ús de tractaments de la fracció resta, potenciant la incineració de residus en plantes tèrmiques o de producció de ciment, adaptant-se a la situació actual i no impulsant la recuperació neta de residus a través d’una major ambició en la recollida selectiva. No incorpora mesures de prevenció amb instruments normatius i fiscals que garanteixin assolir els objectius.
El Programa de Gestió Industrials (PROGRIC) es fonamenta en un impuls a la valorització energètica però sense concretar instruments de prevenció com els cànons als residus industrials o d’aplicació del criteri comunitari de responsabilitat del productor.
El Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de Gestió de Residus és la confirmació de l’aposta definitiva pel tractament finalista. Es pressuposten 1000 milions d’euros en infraestructures, i més del 85% d’aquestes estan destinades a instal·lacions de tractament finalista (plantes de tractament de la fracció resta i de final de canonada), com ecoparcs i abocadors, i actuacions en valorització energètica. Hi ha però un dimensionament insuficient d’instal·lacions de recuperació (les plantes de tractament de la FORM previstes estan projectades per assolir només una capacitat de tractament del 44% de la FORM generada segons les previsions al 2012, per ex.). No s’apliquen els criteris comunitaris de proximitat i suficiència, ja que s’aposta per grans instal·lacions centralitzades, amb major complexitat tecnològica i ineficiència, com s’ha demostrat amb els ecoparcs de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Veure noticia referent a la instal·lació d´una nova incineradora a l´àrea de Barcelona: EL PUNT.

dimecres, 1 d’abril del 2009

CONFLICTES AMBIENTALS AL BAIX LLOBREGAT

Baix Llobregat 15 conflictes ambientals
Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat Incineració de residus a la cimentera propietat de Cemex situada al peu de Collserola i a menys de 100 metres del barri Les Grases i Mas Lluí.
Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat Modificació del Pla General Metropolità que redueix l'espai forestal de Collserola al terme municipal i afavoreix interessos especulatius.
Baix Llobregat. Begues. Recuperació de les rieres en els seus trams urbans i el pas de les línies elèctriques d'alta tensió pel municipi.
Baix Llobregat. Begues. Aturar la construcció de la Fase II de la variant de Begues.
Baix llobregat. Torrelles de Llobregat. Contra la urbanització del sector agroforestal de Can Coll.
Baix Llobregat. Martorell. Evitar la contaminació mercuri-aire-aigua per la Solvay.
Baix Llobregat. Martorell. Evitar un parc elèctric sobre el torrent de l´Arena. .
Baix Llobregat. Viladecans. Revocar el Pla Parcial de Llevant, nou barri de 2.577 htges a la falda de la muntanya de Sant Ramon,
Baix llobregat. Abrera. Cal Revocar els traçats del nou tram de la C55, l´autovía Martorell-Abrera-Olesa-Vacarisses i el Pla d´Infrastructures territorials de Catalunya PITC.
Baix Llobregat. Collbató. Cal coordinar del Projecte de Parc Rural del Montserrat.
Baix Llobregat. Sant Just Desvern L'obra d'ATLL amb tuneladora ha destruït part de l'espai natural de la Vall de Sant Just, dins la Xarxa natura 2000 de Collserola.
Baix Llobregat. Sant Just Desvern La planificació urbanística vigent encara amenaça diversos sectors de la Vall de Sant Just a Collserola.
Baix Llobregat. Sant Just―Esplugues. No al Pla Caufec. Serra de Collserola La planificació urbanística i d'infraestructures amenaça diversos sectors forestals i rústics de Collserola i fragmentarà encara més els ecosistemes. Cal acceptar el recurs al Pla Caufec i Porta de Barcelona
Baix Llobregat. Esplugues. Delimitació del Parc Natural de Collserola segons el PEPCO,
Baix Llobregat. Pallejà, Sant Vicenç dels Horts. Cimentera Ciments Molins. Projecte d´ampliació amb l´excusa de modernitzar les instal·lacions, que inclou la possibilitat d´incinerar residus industrials.
Baix Llobregat. Molins de Rei. No al Vial de Cornisa, una autovia de quatre carrils que es pretenia construir travessant Collserola pel bell mig. Després que aquest despropòsit s'aturés,
ara vetlla per les possibles agressions que amenacen Collserola com per exemple les urbanitzacions que es volen desenvolupar al cor de Collserola en terme de Molins de Rei.
Si voleu veure la resta de conflictes ambientals a Catalunya cliqueu aqui :http://ecologistes.cat/22M/mapa.html