dijous, 5 de març de 2009

RESPOSTA AL COMUNICAT DEL COL.LEGI D´ENGINYERS


COMUNICAT
Els que volen incrementar la incineració de residus
Volen continuar fent negoci a costa de l’agressió al medi ambient i la salut de les persones
Davant la presentació per part del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya del monogràfic 2009 sobre Gestió de Residus, on es fa una explicita apologia dels sistemes de tractament de final de canonada com la incineració, la Federació Ecologistes de Catalunya manifesta el seu rebuig i emplaça a l’Agència de Residus de Catalunya a apostar per mesures preventives en la generació i tractament dels residus.
L’intent de fomentar encara més la incineració de residus a Catalunya com a forma de superar el fracàs del model de gestió de residus promogut pel DMAH es una clara involució que no respon a res més que als interessos lucratius dels lobbies del sector de la gestió dels residus, d’enginyeria i construcció d’incineradores. Això a costa de jugar amb les afectacions al medi ambient, al canvi climàtic i la salut de les persones.
Prou demostrat és que la incineració és el pitjor sistema de tractament de final de canonada dels residus:
Comporta malbaratament i destrucció de recursos: ja que els residus no es podran aprofitar com a nous recursos.
Amb la combustió es formen compostos tòxics (dioxines, furans, bromurs, COVs, COPs,.organoclorats,....), s’emeten metalls pesats i nanopartícules –PM0,1, els contaminants més estudiats els darrers 5 anys– que catalitzen les dioxines, altres tòxics i metalls pesants, penetrant molt fàcilment, no només als pulmons, sinó també a òrgans com el cervell i augmentant la carga contaminant de forma important.
Actua com a creadora i difusora de nous contaminants atmosfèrics, en comptes de confinar-la la contaminació en abocadors, la incineració recombina els elements presents en els residus i els difon a través de les xemeneies. No hi ha cap sistema de filtrat que capturi el 100% dels contaminants.
Genera residus tòxics com les cendres que s’han de dur a abocadors de residus perillosos.
És una oportunitat perduda per lluitar contra el canvi climàtic: ja que reciclar i compostar estalvia 46 vegades més emissions que incinerar1, ja que estalvia tota l'energia necessària per tornar a produir i distribuir les matèries primeres.
Representa també un malbaratament d’energia: es fals que s’estalvia energia ja que reciclant s’estalvia més energia que incinerant (ex: reciclant el paper s’estalvia 4 cops mes energia que incinerant)2.
És un malbaratament de diner públic: ja que la inversió realitzada per construir les incineradores, més de la meitat de la qual es dedica als mecanismes de filtrat dels gasos, es podria destinar a tecnologies de tractament més barates i més efectives com el triatge o el compostatge.
En definitiva és un sistema que comporta malbaratament de recursos, d’energia i de diner públic, augmenta el risc per a la salut de les persones, i és una pèrdua d’oportunitat de mitigar el canvi climàtic .
En un moment on hi haurà carència de matèries primeres i recursos energètics no te sentit destruir-los, sinó que cal evitar la generació d’aquests productes que es voldran destruir. L’estratègia més efectiva per reduir el consum energètic i d'emissions de gasos d’efecte hivernacle passa per evitar la fabricació de bens i productes que no es puguin reutilitzar o reciclar o compostar, com els envasos no reutilitzables, que suposen prop del 25% del total de residus domèstics.
Les alternatives més efectives per fer front a la dificultat de gestionar els residus passen per altres alternatives:
Apostar per invertir les tendències de generació de residus, tal i com planteja la normativa de la UE, que estableix l'objectiu de desacoblar la generació de residus del creixement econòmic
Aplicar normativa, polítiques i programes que apostin i es fonamentin amb la prevenció i reutilització dels residus, com l'aprovació d'una llei de prevenció de residus amb objectius concrets i els programes i instruments econòmics i de gestió necessaris per assolir-los.
Apostar per models de gestió que aconsegueixin una recuperació material de la majoria dels residus (ara solament es recicla el 25% la resta va a instal·lacions de tractament de final de canonada). Es possible arribar a reciclar fins el 75-80% dels residus3. El 65% dels residus estan formats per matèria orgànica, paper i vidre, fàcils de recuperar i reciclar o compostar.
Apostar per accions i infraestructures preventives i recuperadores que facin possible arribar al reciclatge d'un 75% dels residus. El Pla d’infraestructures que proposa l’ARC preveu una inversió en tractaments de final de canonada (abocadors, incineradores i tractament de la fracció resta) del 83% i només un 17% per prevenció i reciclatge, aquesta no es la solució!i
Aquests haurien de ser els deures dels nostres governats i no fer cas dels consells corporativistes dels qui pretenen fer negoci a costa la qualitat de vida i la salut de la població i de la justícia ambiental, construint més abocadors i incineradores en els municipis i comarques amb menys població i que produeixen menys residus!
1 http://www.rncan-nrcan.gc.ca/smm-mms/busi-indu/rad-rad/pdf/icf-finr-eng.pdf
2 “Climate Protection potencials of EU recycling targets”. Knut Sander, Ökopol GMBH (Germany)
3 Hi ha municipis com el Residu Mínim o porta a porta que ho estan aconseguint, així com molts països de centre i nord d’Europa, molts municipis d’Itàlia,...i
Ecologistes de Catalunya