LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES

dimarts, 13 de maig de 2008
La vida secreta de les paraules«Crisi econòmica» i «transvasament» són paraules que tenen vida, una vida secreta, almenys això és el que deuen pensar molts polítics que es resisteixen a emprar-los per designar les coses que passentribuna . El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, fa servir la paraula transvasament únicament quan ho considera estrictament necessari.
Se'n recorden del títol d'aquesta pel·lícula d'Isabel Coixet, La vida secreta de les paraules? Doncs resulta que és veritat: les paraules tenen vida, una vida secreta. I bona prova d'això és la por que tenen alguns polítics amb responsabilitats al govern català i a l'espanyol de fer servir segons quines paraules. Penso que potser deuen témer que si les pronuncien potser cobraran vida i que potser activaran algun ressort que aneu a saber què els faran. Molt em temo, però, que la veritat és que els deu fer pànic dir les coses pel seu nom perquè deu ser veritat que el nom fa la cosa i en alguns casos aquella cosa els posa en evidència, a ells o a alguna decisió presa per ells o pel seu partit. Vet-ho aquí algunes de les paraules maleïdes en els últims dies i que segur que han sentit i fins i tot ja s'han acostumat a les alternatives. Primera: crisi econòmica, no, tot i que ara ja se'n comença a poder parlar sense embuts com si no fes temps que es nota! Aliments, carburants, habitatge… Per anar bé s'ha de dir desacceleració i alentiment de l'economia. Segona: transvasament de l'aigua de l'Ebre, el Segre, el Roine, per pal·liar la sequera, tampoc. Hem de qualificar-ho de captació temporal d'aigua. Per què? Doncs perquè la captació és construir una «conducció d'emergència Tarragona-Abrera» i una altra cosa seria el que proposava el Plan Hidrológico Nacional –defensat pel PP i derogat pel PSOE–, transvasar aigua (fer passar aigua d'un vas a un altre), triïn vostès mateixos la paraula que més escau. I tercera: col·lapse a la justícia, ni pensar-hi. S'ha de definir com el que és un problema endèmic de lentitud, segons ha reconegut el mateix ministre del ram, que per cert ha acabat advertint que en cap cas no es pot parlar de col·lapse. Que l'informe del Consell General del Poder Judicial xifri en 270.000 les sentències per executar a l'Estat espanyol no es pugui qualificar de col·lapse però en canvi sí de caos, no ho entenc. Pot ser que el col·lapse condueixi al caos? És el joc dels despropòsits o és que s'han proposat crear un diccionari alternatiu per entendre una realitat que no és la mateixa que perceben o pateixen els ciutadans.
No havíem quedat que les paraules serveixen per definir i qui té la paraula té la facultat d'expressar el pensament mitjançant el llenguatge articulat? Està clar que polítics i ciutadans no parlen el mateix idioma perquè no fan servir les mateixes paraules per referir-se a les situacions diverses que tant els uns com els altres comparteixen, i quan passa això és que hi ha un problema o és només un malentès? Deu ser que les paraules cobren vida secretament i es transformen i el seu significat canvia. I allò que han significat tota la vida doncs ara resulta que ja no, que volen dir altres coses.

MARTÍ GIRONELL, periodista EL PUNT